The challenges for the eleventh edition are: 

Current situation: Actualment el material recuperat RPET, te molta demanda, de fet, les empreses que transformen els residus d’envasos de PET en RPET, tenen el material venut per tot l’any, degut a la creixent demanada. Actualment, tot i que hi ha certes marques d’ampolles que incorporen un % de RPET en la fabricació de nous envasos, es dona la circumstància que un dels principals destins d’aquest RPET son les safates per alimentació.

Nowadays recycled PET, or rPET, is in great demand and in fact companies that transform PET container waste into rPET have all sales covered for at least one year due to growing demand. Even though some bottle manufacturers incorporate a % of rPET in the production of new containers, the truth is that one of the main destinations of this rPET is food trays. This has created a problem for the PET separation system used by recycling plants as, to date; this material has been mainly used to produce a certain type of bottles. Recycling plants have designed the selection and separation system with this particular type of bottle in mind, but with the growing production of rPET trays, many of these trays are being missed. Bottles have a cylindrical body that enables them to pass over the vibration system and then, in the optical separation unit, blowers push them to the corresponding place. As the trays are flat they do not have enough surface area and so are being skipped and a lot of material is being lost.

Unresolved problems: How to ensure that the optical separation system, apart from identifying the material, separates it correctly using a blower system that considers the shape of the packaging.

Challenge: Make sure that no PET or rPET tray is missed by the separation systems and so maximise their circularity.

Organization: Gremi de la Recuperació Residus de Catalunya

Current situation: Every citizen in Catalonia generates an average of 21 kg of textile waste a year. Only 12% of this huge amount is collected selectively (a large part is usually sent to third world countries), and the remaining 88% ends up in a landfill or is incinerated. The EC has made the selective collection of textile waste mandatory before 2025 but at present there is no suitable implementation of strategies for re-use, repair, recycling, upcycling or revaluation to ensure the massive re-use of the textile waste that will be collected in the future.

Unresolved problems:

  • Excessive implementation of the fast-fashion consumption model. Absence of labels stating the sustainable production and composition of the clothing. .    
  • Difficulties in recycling and revaluing textile waste: manufactured using a mixture of many difficult-to-separate materials, separation being usually performed manually, insufficient traceability of the composition of the materials, etc.
  • Lack of initiatives for new business models based on the repair or servitisation of products.

Challenge: Incorporate the circular economy into the textile industry (with requirements for durability, recyclability and sustainable production) to enable extending the value of textile resources and products. Possibility exploring new opportunities for using textile waste in other economic sectors by transforming it into other products.

Organization: Borsa de Subproductes and Directorate General of Environmental Policies and the Natural Environment 

Current situation: L’espai de Collserola, amb una superfície d’aproximadament 11.000 ha, conté un ampli ventall d’ambients naturals mediterranis, predominantment boscos, però també formacions de vegetació baixa, que acullen una variada fauna. Però també és un territori altament antropitzat, i amb una gran pressió urbanística, especialment residencial.

Unresolved problems:

Els espais forestals tradicionalment han estat utilitzats per l’home per a aprofitaments silvícoles. Però fa molt temps que bona part d’aquestes activitats han estat abandonades, provocant que s’acumulin quantitats importants de biomassa en els espais forestals, augmentant de forma exponencial el risc d’incendi. El fet de trobar-se en un entorn amb molta pressió antròpica i la presència i proximitat de grans nuclis de població no fa més que augmentar aquest risc i els danys que pot ocasionar.

Des de l’àmbit públic és molt complexa gestionar aquestes masses, que poden ser tant públiques com privades. I des del sector privat, ara per ara no resulta econòmicament rendible el seu aprofitament. Mentrestant el seu volum continua creixent, i la problemàtica resulta cada cop més urgent.

Challenge:

El repte que es presenta és realitzar propostes per l’aprofitament de la biomassa, o d’elements concrets d’aquesta, de forma que siguin econòmicament rendibles i propiciï la neteja i gestió sostenible de l’espai forestal i vegetal de Collserola. Aquests aprofitaments han de ser alhora compatibles amb els assentaments poblacionals i les infraestructures i equipaments actuals.

Organization: Borsa de Subproductes and Town Council of Sant Cugat del Vallès

Situació Actual: Les empreses del sector de la torrefacció de cafè generen principalment tres classes de subproductes: la pellofa de cafè, els sacs de cafè, i, si tenen cafeteries, els pòsits de cafè. Aquests recursos acaben convertint-se, en el millor dels casos, en compost (pòsits) quan no acaben a abocador (pellofa i sacs de pita i yute), tot i tenir qualitats que els converteixen en recursos de valor.

Unresolved problems: Avui en dia, les empreses catalanes del sector són majoritàriament petites empreses, amb dificultat per plantejar solucions d’abast a qualsevol d’aquests residus.

Challenge: Revalorització dels recursos del cafè

Organization: Granollers Mercat

Situació Actual: Les indústries del sector alimentari produeixen grans quantitats d’aigües residuals amb alta càrrega de matèria orgànica que cal que tractin en depuradores internes per rebaixar-la fins als límits acceptables per la xarxa de sanejament que les deriva fins l’EDAR municipal.  La majoria de la industria té depuradores físico-químiques, que el que fan és destruir aquests càrrega o recurs/residu orgànic que tindrien un potencial energètic en forma de metà que pot substituir carburants fòssils de producció d’energia tèrmica.

Unresolved problems: Alternatives per fer arribar l’aigua amb càrrega orgànica, i aquesta s’aprofités per a la producció d’energia, podria haver un incentiu d’oferta i de demanda, i per tan es podrien eliminar les depuradores fisicoquímiques en alguns casos.

Challenge: Recuperació de les aigües residuals industrials amb càrrega orgànica pel aprofitament d’aquestes.

Organization: Granollers Mercat

Current situation: Grau, S.A. uses a system of biological and physical-chemical treatment that creates sludge that has to be partially removed from the system whenever there is an excess.

Unresolved problems: In spite of attempts to revalue these sludges, the lack of treatment capacity and/or problems with the Waste Agency with sludge from the textile industry (Code LER 040220), often means that these sludges (non-hazardous waste) are designated to controlled landfill.

Challenge: Manage to re-use them to generate bio-gas, for composting, etc. so that they can be revalued and not disposed of as waste.

Organization:  Grau SA (Sabadell)

Current situation: A Catalunya hi ha actualment en funcionament 23 dipòsits controlats de residus municipals, 22 de residus industrials i 56 de residus de la construcció. Malgrat que en els darrers anys han anat incrementant-se els percentatges de recollida selectiva i de valorització d’aquests residus, es considera que hi ha una enorme quantitat de materials potencialment valoritzables que estan dipositats en aquestes instal·lacions, i que podrien ser recursos útils pels processos productius actuals. A banda, els abocadors actuals estan esgotant la seva capacitat i és extremadament difícil trobar ubicacions per a la implantació de nous dipòsits. Malgrat que la disposició en abocador dels residus cada cop serà menor (de fet les directives europees limiten al 10% d’abocament de residus municipals el 2035), encara és una via de gestió necessària per alguns residus que actualment no és possible valoritzar.


D’acord amb alguns estudis, les tecnologies disponibles es consideren prou desenvolupades per a emprendre aquest tipus de projectes, que significarien un impuls econòmic pel país, la creació de llocs de treball i la reducció de la dependència exterior d’algunes matèries primeres. Així mateix, serien projectes que contribuirien a assolir els compromisos de mitigació del canvi climàtic.

Problema no resolt: Buidar els dipòsits controlats i processar els residus dipositats per extreure els materials valoritzables és un procediment molt intensiu i molt car, que sembla no té una rendibilitat econòmica suficient avui en dia per a compensar l’esforç econòmic que representa.

Challenge: Es considera que a Catalunya hi ha potencial per aplicar la mineria d’abocadors, però no en tots els abocadors ni en tots de la mateixa manera. Per a garantir la viabilitat dels projectes farà falta la realització d’investigacions que seleccionin els abocadors amb major potencial, i la determinació de les millors tecnologies en cada cas per procedir a aquesta minera d’abocador.

Organization: Catalan Waste Agency

Current situation: In the case of SME's, the “residues” and/or other components that can be reused as a result of industrial symbiosis are produced on a small scale. On the other hand, the management of by-product banks is not integrated and so their handling is practically all done manually.

Unresolved problems: This situation makes their valorisation much more complex and not economically viable for producers or for possible customers that could reuse this resource.

Challenge: How to scale this situation or gain critical mass among SME's as a whole so that industrial symbiosis could become viable. Use artificial intelligence to create and develop a supply chain by integrating by-product banks and automating their management.

Organization: Town Council of Sant Cugat del Vallès and Borsa de Subproductes and Porta project

EN
CAT EN