Reptes

Aquests són els reptes que diferents empreses i entitats ens han proposat perquè els participants del programa plantegin solucions. 

Els participants del programa, però, també tenen l’opció de proposar solucions a reptes que aportin ells mateixos relacionats amb els microplàstics. 

Situació actual
Actualment no se separen els vernissos de la matèria primera, de manera que no se sap si, per exemple, una peça de fusta es pot seguir considerant compostable.

Problemes no resolts
Separació (utilitzant qualsevol mètode) dels poliuretans, acrílics, etc. del material compostable. Biodegradabilitat dels vernissos de poliuretà, acrílics, etc.

Repte proposat per la Fundació Quadpack
Biodegradació dels poliuretans en els vernissos, laques o pintures de productes de fusta

Situació actual
El SAN és un material d’alt valor afegit que es fa servir de forma massiva a la indústria cosmètica. A poc a poc s’està substituint per PET, però no sempre és possible. Per aquest motiu, continua sent necessari estudiar la seva reciclabilitat per mantenir els compromisos d’inclusió de 30% de material reciclat previst per al 2025.

Problemes no resolts
Disponibilitat de SAN reciclat post-consumidor.

Repte proposat per la Fundació Quadpack
Reciclatge i valorització del SAN post-consumidor

Situació actual
La detecció de microplàstics segueix sent un tema crucial per conèixer la seva presència en diferents matrius, entre elles l’aigua. Per fer front a les noves directius mediambientals, que els estan postulant com a contaminants emergents, és necessari disposar d’un mètode ràpid i robust per a la seva detecció. Ja s’han desenvolupat diverses metodologies d’anàlisi però queda molt camí per recórrer pel que fa a validació i estandardització de metodologies.

Problemes no resolts
Un dels problemes no resolts en mostres ambientals és la preparació de mostres d’aigua complexes (per exemple, aigües residuals o aigües industrials). L’efecte de la matriu de la mostra pot emmascarar els resultats obtinguts.

Repte proposat per AGBAR
Minimització de l’efecte matriu en la detecció de microplàstics en aigües residuals i mostres de matriu complexa.

Situació actual
La recollida selectiva d’envasos, si considerem l’estudi de la bossa tipus de l’Agència de Residus (projecte Pesa la teva bossa), se situa en un 46% del total generat. Aquesta xifra probablement és inferior perquè els darrers anys s’ha incrementat la quantitat d’envasos d’un sol ús amb la consolidació i ampliació de la venda de menjar preparat i de begudes per emportar. De fet, els envasos aportats per la ciutadania al contenidor groc representen el 6,44% de tots els residus recollits. A aquestes dades cal afegir que, dins dels contenidors d’envasos, hi trobem un 30% de materials que no són envasos i que, en terminologia de residus, s’anomenen impropis.

Problemes no resolts
Ens trobem, doncs, davant d’un problema important. Una recollida amb uns costos econòmics importants, que només cobreix un petit percentatge del total dels residus, una participació que encara té molt camí per recórrer i un increment de la quantitat generada, que ara mateix no podem quantificar.

Repte de l’ Ajuntament de Sant Cugat
El repte que es presenta és definir la logística d’un sistema de rentat i distribució de carmanyoles de vidre per a menjar preparat i per a gots de begudes per emportar. 

Situació actual
Tots els municipis, i Sant Cugat no és una excepció, tenen uns serveis i un manteniment que van a càrrec de l’administració local. Els ajuntaments tenen la competència del manteniment de la ciutat (clavegueram i aigua potable, enllumenat, asfalt, neteja viària, recollida de residus, parcs i jardins). Aquesta activitat de ben segur que genera plàstics que es poden convertir potencialment en microplàstics (canonades d’aigua i de clavegueram, contenidors de plàstic, asfalt de la via pública, mobiliari urbà, pintures, etc) i també microplàstics directament (desgast pneumàtics, vestuari acrílic dels treballadors municipals, paviments de parcs infantils, etc.) 

Problemes no resolts
Actualment no tenim identificades aquestes fonts que provenen directament de l’activitat de l’ajuntament. Seria necessari tenir una radiografia per tal de començar a treballar en solucions i alternatives.

Repte de l’ Ajuntament de Sant Cugat
El repte que es presenta és realitzar un estudi de les fonts de producció de plàstics i microplàstics i fer una primera proposta pràctica d’alternatives per reduir la quantitat d’aquests elements que es dispersen pel medi.

Situació actual
Segons la Wrap, en el 89% de la roba laboral predomina el polièster per la seva durabilitat, resistència a rentats i a decoloració, etc. Les empreses prefereixen aquest tipus de composició per aquestes característiques. Dels rentats, en la majoria dels casos, se n’ocupa el treballador. A vegades hi ha empreses que contracten servei de bugaderia.

Problemes no resolts

  • El rentat domèstic de roba laboral amb predominança de polièster genera despreniment de micropartícules.
  • Ajudar els treballadors a rentar la roba, en un entorn domèstic, evitant aquest despreniment.

Repte proposat per l’empresa Circoolar
Desenvolupar una proposta de bosses de rentat domèstic (per a rentadores) que retingui els microplàstics. Aquesta bossa de rentat podria ser la mateixa bossa de packaging del producte/peça que es lliura a l’empleat. 

Situació actual
Estudis recents apunten al trànsit rodat i, en concret, al desgast dels neumàtics, com un focus de generació de microplàstics. Aquests microplàstics s’acumulen als vorals de les autopistes/carreteres i, sobretot quan plou, es filtren al medi sense passar per un sistema de sanejament. La Fundació RIVUS proporciona una eina per vehicular la conservació, l’estudi, el coneixement i la implicació de la ciutadania en la preservació dels espais fluvials de l’àmbit d’actuació del Consorci Besòs Tordera, que és l’administració encarregada del sanejament de les aigües residuals a les conques Besòs i Tordera.

Problemes no resolts
L’impacte en el medi dels microplàstics provinents del desgast dels neumàtics.

Repte de la Fundació RIVUS
La quantificació d’aquests microplàstics i del seu impacte en el medi, així com trobar tractaments passius que ajudin a la mitigació d’aquest impacte.

Situació actual
Segons els resultats de diversos estudis, els microplàstics estan presents en la cadena alimentària perquè una vegada alliberats a l’entorn, poden ser ingerits amb facilitat pels peixos, el bestiar o les aus de corral. Així mateix, s’han trobat partícules de microplàstics en l’aigua potable (embotellada o no) i la seva presència en la femta de voluntaris de diversos treballs d’investigació constitueix una prova que entren dins de l’organisme humà.

Problemes no resolts
Una quantitat ingent de microplàstics és arrossegada pels rius i abocada al mar, en bona part procedeix de plàstics llençats directament al medi ambient de forma incontrolada. Com no es biodegraden i només es desintegren en parts més petites a causa de la radiació solar, el vent i les onades, acaben sent absorbits o ingerits per molts organismes.

Es calcula que la producció de microplàstics és d’uns nou milions de tones l’any. Una xifra que ajuda a entendre la dimensió de la problemàtica seria el nombre de microplàstics analitzats per litre d’aigua marina.

Des del 1970 la població de peixos s’ha reduït a la meitat. Tot i que les causes principals d’aquesta reducció són la sobrepesca, la contaminació, l’escalfament climàtic i l’acidificació del mar, els microplàstics agreugen la situació. Altres efectes negatius de la ingesta de microplàstics són la reducció del ritme de creixement dels peixos que els han ingerit, així com efectes en la reproducció i  disminució de la mida de les poblacions.

Repte de la Conca
Establir un límit de detecció, o bé un valor significatiu, per poder considerar un producte lliure de microplàstics.

Situació actual
Augusto Bellini, S.L.  ha desenvolupat la solució ZYOSH, consistent en una etiqueta que canvia de color amb els rentats. Aquest canvi de color proporciona una alerta a l’usuari per saber quan ha de reciclar la peça tèxtil. Això passa quan s’arriba a un nombre de rentats que fan que la peça comenci a emetre de manera accelerada micropartícules, que acaben al mar. 

Aquest canvi de color de l’etiqueta s’obté mitjançant l’ús de tintes i productes químics, que es dilueixen durant cada rentat fins que es perden completament, quan ja s’ha fet el nombre de rentats pels quals ha estat programada.

Problemes no resolts

  • Greu problema d’emissió de micropartícules, emeses durant el rentat de peces tèxtils.
  • Programació de la durada de materials tèxtils en entorns de rentat industrial.

Repte proposat per Augusto Bellini, S.L.
Millorar la formulació actual amb:

  • Mescles de tinta, enduridors i altres materials que es puguin aplicar.
  • Materials de substrat tèxtil on aplicar les tintes.
  • Solucions com els acabats amb plasma i altres tecnologies, que ajudin en el procés de degradació de les tintes de forma programada i constant.

Per tal d’obtenir compostos i solucions per a diferents tipus de rentats i temperatures.

CAT
EN CAT