Els reptes de l’onzena edició són: 

Situació actual: Actualment el material recuperat RPET, te molta demanda, de fet, les empreses que transformen els residus d’envasos de PET en RPET, tenen el material venut per tot l’any, degut a la creixent demanada. Actualment, tot i que hi ha certes marques d’ampolles que incorporen un % de RPET en la fabricació de nous envasos, es dona la circumstància que un dels principals destins d’aquest RPET son les safates per alimentació.

Això esdevé un problema en l’actual sistema de separació de les plantes, ja que fins ara, aquest material havia estat usat bàsicament per fer ampolles, amb una morfologia concreta. Les plantes, havien preparat els sistema de selecció i triatge tenint en compte aquesta morfologia, però amb la creixent fabricació de safates de PET, moltes s’estan perdent. Les ampolles tenen. El cos cilíndric, el que afavoreix que passi pel sistema de vibrants, i posteriorment, en el separador d’òptics, els bufadors les empenyin al lloc que els correspon. Les safates, al ser plantes, i no disposar de suficient superfície, el que està passant es que molt material s’està perdent.

Problemes no resolts: Com assegurar que el sistema de separació per òptics, a banda d’identificar el material, faci que es separi correctament, amb un sistema de bufat que contempli la morfologia del envàs.

Repte: Aconseguir que cap safata de PET o RPET es perdi en els sistemes de separació per maximitzar la seva circularitat.

Entitat: Gremi de la Recuperació Residus de Catalunya

Situació actual: A Catalunya cada ciutadà genera una mitjana de 21 kg anuals de residu tèxtil. D’aquest elevada quantitat només un 12 % es recull selectivament (una part important del qual s’acaba enviant a tercers països), i el 88 % restant acaba a l’abocador o s’incinera. La CE ha establert l’obligatorietat de recollir selectivament el residu tèxtil abans del 2025 però, actualment, no estan adequadament implantades estratègies de reutilització, reparació, reciclatge, upcycling o revalorització que assegurin l’aprofitament massiu del residu tèxtil que es pugui arribar a recollir en el futur.

Problemes no resolts:

  • Excessiva implantació del model de consum fast-fashion. Absència d’etiquetes que acreditin una fabricació i composició sostenible de la roba. ·    
  • Dificultats de reciclar i valoritzar el residu tèxtil: es fabrica utilitzant barreges de molts materials de difícil separació, la separació es sol fer manualment, no existeix una suficient traçabilitat de la composició dels materials, etc.
  • Manca d’iniciatives de nous models de negoci basats en la reparació o servitització dels productes

Repte: Incorporar l’economia circular en el sector del tèxtil (amb requisits de durabilitat, reciclabilitat i de producció sostenible), que permeti allargar el valor dels recursos i productes tèxtils. Possibilitat d’explorar noves oportunitats d’utilitzar el residu tèxtil en altres sectors econòmics, transformant-los en altres productes.

Entitat: Borsa de SubproductesDirecció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural 

Situació actual: L’espai de Collserola, amb una superfície d’aproximadament 11.000 ha, conté un ampli ventall d’ambients naturals mediterranis, predominantment boscos, però també formacions de vegetació baixa, que acullen una variada fauna. Però també és un territori altament antropitzat, i amb una gran pressió urbanística, especialment residencial.

Problemes no resolts:

Els espais forestals tradicionalment han estat utilitzats per l’home per a aprofitaments silvícoles. Però fa molt temps que bona part d’aquestes activitats han estat abandonades, provocant que s’acumulin quantitats importants de biomassa en els espais forestals, augmentant de forma exponencial el risc d’incendi. El fet de trobar-se en un entorn amb molta pressió antròpica i la presència i proximitat de grans nuclis de població no fa més que augmentar aquest risc i els danys que pot ocasionar.

Des de l’àmbit públic és molt complexa gestionar aquestes masses, que poden ser tant públiques com privades. I des del sector privat, ara per ara no resulta econòmicament rendible el seu aprofitament. Mentrestant el seu volum continua creixent, i la problemàtica resulta cada cop més urgent.

Repte:

El repte que es presenta és realitzar propostes per l’aprofitament de la biomassa, o d’elements concrets d’aquesta, de forma que siguin econòmicament rendibles i propiciï la neteja i gestió sostenible de l’espai forestal i vegetal de Collserola. Aquests aprofitaments han de ser alhora compatibles amb els assentaments poblacionals i les infraestructures i equipaments actuals.

Entitat: Borsa de Subproductes i Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Situació Actual: Les empreses del sector de la torrefacció de cafè generen principalment tres classes de subproductes: la pellofa de cafè, els sacs de cafè, i, si tenen cafeteries, els pòsits de cafè. Aquests recursos acaben convertint-se, en el millor dels casos, en compost (pòsits) quan no acaben a abocador (pellofa i sacs de pita i yute), tot i tenir qualitats que els converteixen en recursos de valor.

Problemes no resolts: Avui en dia, les empreses catalanes del sector són majoritàriament petites empreses, amb dificultat per plantejar solucions d’abast a qualsevol d’aquests residus.

Repte: Revalorització dels recursos del cafè

Entitat: Granollers Mercat

Situació Actual: Les indústries del sector alimentari produeixen grans quantitats d’aigües residuals amb alta càrrega de matèria orgànica que cal que tractin en depuradores internes per rebaixar-la fins als límits acceptables per la xarxa de sanejament que les deriva fins l’EDAR municipal.  La majoria de la industria té depuradores físico-químiques, que el que fan és destruir aquests càrrega o recurs/residu orgànic que tindrien un potencial energètic en forma de metà que pot substituir carburants fòssils de producció d’energia tèrmica.

Problemes no resolts: Alternatives per fer arribar l’aigua amb càrrega orgànica, i aquesta s’aprofités per a la producció d’energia, podria haver un incentiu d’oferta i de demanda, i per tan es podrien eliminar les depuradores fisicoquímiques en alguns casos.

Repte: Recuperació de les aigües residuals industrials amb càrrega orgànica pel aprofitament d’aquestes.

Entitat: Granollers Mercat

Situació actual: Grau, S.A. disposa d’ un sistema de depuració biològica i fisico-química que genera uns llots que s’ han de retirar parcialment del sistema quan n’ hi ha en excés.

Problemes no resolts: Tot i els intents de revaloritzar-los, la manca de capacitat de tractament i/o els problemes de l’ Agència de Residus en els llots provinents d’ indústria tèxtil (Codi LER 040220), fan que sovint haguem de tirar aquests llots (residu no perillós) a abocador controlat.

Repte: Aconseguir poder-los aprofitar per generar bio-gas, compostatge, etc. de manera que els poguem valoritzar i evitar llençar-los com a residu.

Entitat: empresa Grau SA (Sabadell)

Situació actual: A Catalunya hi ha actualment en funcionament 23 dipòsits controlats de residus municipals, 22 de residus industrials i 56 de residus de la construcció. Malgrat que en els darrers anys han anat incrementant-se els percentatges de recollida selectiva i de valorització d’aquests residus, es considera que hi ha una enorme quantitat de materials potencialment valoritzables que estan dipositats en aquestes instal·lacions, i que podrien ser recursos útils pels processos productius actuals. A banda, els abocadors actuals estan esgotant la seva capacitat i és extremadament difícil trobar ubicacions per a la implantació de nous dipòsits. Malgrat que la disposició en abocador dels residus cada cop serà menor (de fet les directives europees limiten al 10% d’abocament de residus municipals el 2035), encara és una via de gestió necessària per alguns residus que actualment no és possible valoritzar.


D’acord amb alguns estudis, les tecnologies disponibles es consideren prou desenvolupades per a emprendre aquest tipus de projectes, que significarien un impuls econòmic pel país, la creació de llocs de treball i la reducció de la dependència exterior d’algunes matèries primeres. Així mateix, serien projectes que contribuirien a assolir els compromisos de mitigació del canvi climàtic.

Problema no resolt: Buidar els dipòsits controlats i processar els residus dipositats per extreure els materials valoritzables és un procediment molt intensiu i molt car, que sembla no té una rendibilitat econòmica suficient avui en dia per a compensar l’esforç econòmic que representa.

Repte: Es considera que a Catalunya hi ha potencial per aplicar la mineria d’abocadors, però no en tots els abocadors ni en tots de la mateixa manera. Per a garantir la viabilitat dels projectes farà falta la realització d’investigacions que seleccionin els abocadors amb major potencial, i la determinació de les millors tecnologies en cada cas per procedir a aquesta minera d’abocador.

Entitat: Agencia de Residus de Catalunya

Situació actual: En el cas de les pimes, els “residus” i/o altres elements que es podrien aprofitar amb la simbiosi industrial es produeix a petita escala. Per altre banda, la gestió de les borses de suproductes no están integrades i la seva gestió és pràcticament manual.

Problemes no resolts: aquesta situació fa que sigui molt més complicada la seva valorització i que sigui econòmicament rentable tant pels que produeixen com pels possibles clients que aprofitarien aquest recurs.

Repte: que considerem és com escalar això o com guanyar massa crítica entre el conjunt de les pimes per tal que sigui viable implementar la simbiosi industrial.  Crear i desenvolupar un supply chain mitjançant inteligencia artificial per integrar les borses de subproductes i automatitzar la seva gestió.

Entitat: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i Borsa de Subproductes amb Projecte Porta

Aporta les teves pròpies idees!

CAT
EN CAT